Home » Lleng Es It Liques Extintes: Llat , Lleng Es ROM Niques Extintes, Declinaci del Llat , Gram Tica Llatina, Moss Rab, Llat Vulgar, Llat Arcaic by Source Wikipedia
Lleng Es It Liques Extintes: Llat , Lleng Es ROM Niques Extintes, Declinaci del Llat , Gram Tica Llatina, Moss Rab, Llat Vulgar, Llat Arcaic Source Wikipedia

Lleng Es It Liques Extintes: Llat , Lleng Es ROM Niques Extintes, Declinaci del Llat , Gram Tica Llatina, Moss Rab, Llat Vulgar, Llat Arcaic

Source Wikipedia

Published August 5th 2011
ISBN : 9781232770671
Paperback
42 pages
Enter the sum

 About the Book 

Font: Wikipedia. P gines: 40. Cap tols: Llat, Lleng es rom niques extintes, Declinaci del llat, Gram tica llatina, Moss rab, Llat vulgar, Llat arcaic, Col lecci Fundaci Bernat Metge, Llat medieval, Doctrinal, Judeoproven al, Imperium, F bula deMoreFont: Wikipedia. P gines: 40. Cap tols: Llat, Lleng es rom niques extintes, Declinaci del llat, Gram tica llatina, Moss rab, Llat vulgar, Llat arcaic, Col lecci Fundaci Bernat Metge, Llat medieval, Doctrinal, Judeoproven al, Imperium, F bula de Praeneste, Oscs, Umbre, Llat cl ssic, Judeocatal, Judeollat, Ablatiu absolut, Ephemeris, Llatinisme, Renovatio carolingea, Judeoportugu s. Extracte: La declinaci del llat s el conjunt de formes en qu es declinen els substantius, adjectius, pronoms i altres categories de paraules en la llengua llatina. En llat, la declinaci duna paraula serveix per indicar-ne la funci i el nombre gramatical. Hi ha cinc declinacions, que estan numerades i agrupades segons la terminaci dels mots i el seu g nere gramatical. Els diferents casos sexpressen mitjan ant un sufix (o morfema gramatical) afegit a larrel de la paraula. La flexi de les paraules dins una mateixa declinaci varia segons el seu g nere gramatical: mascul, femen o neutre. Cadascun dels sis casos t una funci principal i (tret del vocatiu) una s rie de funcions secund ries, que poden tenir una semblan a gramatical amb la funci principal o no. Aquest sistema de casos llat ha influ t en la gram tica de les lleng es rom niques (les lleng es que descendeixen del llat ). Algunes, com el roman s, encara conserven un sistema de casos avui en dia, mentre que daltres, com el catal, nom?s en conserven alguns vestigis. El llat heret sis del vuit casos gramaticals originals del protoindoeuropeu: el nominatiu, el vocatiu, lacusatiu, el genitiu, el datiu i lablatiu. El cas locatiu indoeuropeu sobrevisqu en les declinacions dalguns top nims i substantius, com ara Roma Roma (locatiu Romae) o domus casa (locatiu domi). Algunes formes adverbials que acaben en -e s n vestigis del cas instrumental. En llat, els adjectius han de concordar amb els substantius que acompanyen no nom?s en g nere i nombre, sin tamb en cas gramatical. Aix tamb s cert quan ...